1.NOM I COGNOMS, CORREU ELECTRÒNIC:

Júlia Alcaide Pozo juliaalcaide3@gmail.com

2.PRÀCTICA. ENLLAÇ AMB EL BLOG "EL QUADERN BLAU"

Enllaç amb el blog de classe EL QUADERN BLAU

3.PRÀCTICA: BARRA D'EDICIÓ DE TEXT

Proves amb l'edició del wiki

Més avall, inseriràs (incrustaràs) una foto. Clica en la icona "File" o "Arxiu". En el quadre que s'obri, es veuen a l'esquerra les fotos que els companys han descarregat ja en el wiki. Per a col·locar una foto teua, que has de tenir ja en la carpeta d'imatges de l'ordinador, clica en el quadre "Upload Files". Navega ente les carpetes fins trobar la foto que busques. Ha d'estar en format JPG, no valen els altres. Ara clica dues vegades sobre la foto seleccionada i així és carregarà en l'àbum del wiki. En pocs segons apareix carregada al wiki -no a la pàgina- la teua foto. Per a incrustar-la en la teua pàgina, clica de nou dues vegades sobre la foto que es troba en el llistat de fotos. Apareix en el format real. De vegades és massa gran per a la pàgina.

4.PRÀCTICA: INCRUSTACIÓ D'UNA FOTO

venta-cachorros-labrador-retriever_b584e6f3_3.jpg
Que bonic!










































5.PRÀCTICA: INSERCIÓ D'UN ARXIU PDF

(Literatura catalana i Exili)






6.PRÀCTICA: INCRUSTACIÓ D'UN VIDEO DE YOUTUBE


















7.ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA DE CARMEN


7.1.BIOGRAFIA DE PROSPER MERIMÉE
Prosper Merimée:

Novell·llista i historiador francès nascut a París. Després de cursar estudis de dret en aquestaciutat, va treballar com funcionari públic i va ser nomenat inspector general de monuments històrics. Més tard, a través de la seva amistat amb l'emperadriu Eugenia, és va convertir en senador i amic íntim de Napoleó III. Entre els seus nombrosos escrits figurin obris d'arqueologia i històriques, com la novella·la històrica Crònica del regnat de Carlos X (1829). Merimée és conegut, abans de cap de bestiar, pels seus relats breus, en els quals aborda tems comla violència i la crueltat humanes: La Venus d'Ille (1837), Colomba (1840) i Carmen (1846), ambientada en uneixi Espanya exòtica i romàntica, convertida en una popular òpera per Georges Bizet. En 1874 és va publicar una selecció de la seva correspondència amb Jenny Ducquin i la família Delessert, sota el títol Cartes a una desconeguda. L'interès de Mérimée per Espanya va anar molt més allà del que Carmen trasluce, i el seu coneixement de la geografia i el caràcter espanyols és va fargar al llarg de set viatges per Espanya entri1830 i 1864, dels quals va deixar una nombrosa correspondència, recollida en el volumViatges a Espanya.
Biografia de Prosper Merimée


( He buscat a google "Prosper Merimée")

7.2.ARGUMENT DE CARMEN


Resum de la novel·la (Carmen):

Després de les guerres napoleónicas, els viatgers romàntics van redescobrir Espanya, oferint-nos una visió misteriosa, primitiva i exòtica del país, sobretot d'Andalusia. PROSPER MÉRIMÉE (1803-1870) va contribuir decisivament a fixar aquesta visió d'Espanya amb la creació de CARMEN, la cigarrera gitana, meitat àngel, meitat dimoni, posseïdora d'una bellesa tan ideal com lasciva. Publicada en forma de llibre en 1847, la història de José Navarro, un soldat exemplar, seriós i complidor que acaba convertint-se en desertor, bandoler i assassí a causa de la inexorable passió que Carmen
li inspira, expressa a la perfecció la fatalitat del desig amorós i la pulsió autodestructiva que comporta. La primerenca popularització de l'obra a través de l'òpera homònima de Georges Bizet i el fet que, posteriorment, s'hagi adaptat al cinema en nombroses ocasions demostra la pertinença de Carmen al terreny del mite. En la mesura que tot mite o arquetip és susceptible de diferents lectures al llarg del temps, la criatura que el misógino Mérimée va considerar dona fatal pot avui interpretar-se, segons apunta Alicia Mariño Espuelas en el seu suggeridor pròleg, com símbol de la llibertat i com encarnació de la dona ama de si mateixa i de la seva pròpia destinació.



Resum de "Carmen"

(He buscat a google "Carmen, Prosper Merimée")



7.3.CRÍTIQUES DE CARMEN


Crítiques de "Carmen":

-Cal dir que aquesta òpera posseïx parts sublims i molt, molt conegudes com fabuloses àries i estupends cors. El cor dels toreros està considerat com un dels millors de la història de l'òpera. En definitiva aquesta òpera està plena de música de qualitat, amb ritme i romanticisme. És l'obra més destacable de Bizet. Els amants de l'òpera no han de deixar passar l'ocasió d'escoltar-la.

Crítica de "Carmen" I

-Amb una temàtica espanyola i molt zarzuelesca, Bizet ens va delectar amb aquesta, la seva obra més coneguda, amb un pròleg senzill i magnífic ja ens enganxa per a descobrir en el seu interior moltíssimes melodies d'aquestes que ens sonaven fins i tot abans d'escoltar música d'aquest tipus, doncs les posen en qualsevol lloc. L'obra és genial, encara que jo la qual he oido no convenç molt, però més que gens per la fatal interpretació i so d'orquestra que tinc en la meva versió, però amb una bona edició mereix i molt la pena. En ella trobem elements espanyols a mansalva, cadències, escales andaluses,... Una apologia d'Espanya que ha de ser escoltada sens dubte.

Crítica de "carmen" II


(He buscat a google "opinió ópera Carmen")





7.4.TRÀILER SOBRE CARMEN


Pel·licula "Carmen"











8.GOOGLE DOCS


9.TREBALL DE LA LECTURA "CARMEN"


9.1. LA MISOGíNIA


8.4.La misogínia al llibre Carmen:

La misogínia es pot considerar una forma de masclisme extrem, els misogins odien la dona i tot el que ella representa.

Quan obrim el llibre, la frase que introdueix la història és: Tota dona és com el fel; però té dues bones hores: l'una al llit i l'altra a la mort.
Aquesta frase és la més misògina i masclista de tot el llibre, ja que compara l'amargore del fel, la bilis en castellà, amb les dones, i també introdueix una alusió sexista al dir que les dones només són bones al llit.
A més l'autor la utilitza per a justificar la misogínia del llibre ja que va ser escrita per Pal·ladi, un bisbe del segle IV i, Merimée recolza la història amb ella.

En tot el text podem trobar diversos exemples de misogínia que fan referencia a les dones, sobre tot gitanes, com a filles de satanas i bruixes, fins al punt que Carmen mateixa li diu a don José que ella es el diable.
També hi ha exemples en que l'autor i José califiquen a Carmen com a la meus gitana, la meua Carmen o la meua fetillera.
I, a més hi ha un parell de vegades en les que José escolta que a carmen li diuen coses masclistes quan està en una festa ballant o, quan entra a la fàbrica de cigars despés de dinar, cosa que, lamentablement continua passant a l'actualitat.

Exemples de misogínia:


-(Don José diu a Carmen, quan la troba a casa d'un Anglès) I tu, tens l'aire d'una pècora desvergonyida. Em vénen ganes de creuar-te la cara davant del teu galant.

-(Don José diu a Carmen, després d'haver matat El Tort) I la teua (hora ha arrivat) si no ets per a mi una vertadera romí.

-(Don José li diu a Carmen, després de que aquesta es vera amb Lucas el picador) No vull ni els seus diners ni la seua persona i et prohibisc que li parles.

En aquestes recriminacions que José li fa a Carmen, don José està gelos perquè Carmen no és només seua i això, en una societat masclista com la d'aquesta època, o encara en la nostra, es motiu d'enuig per part de l'home que vol posseir per complet la dona.


-Una dona, perquè siga bella, ha de reunir les trenta afirmecions, o que es puga definir amb una mitjana de deu adjectius aplicables, cadascun, a tres parts de la seua persona.

A mi em pareix que aquest fragment es prou masclista, perquè explica que les dones tenen que ser mesurades segons uns paràmetres per a que siguen boniques.

-Com ets el meu rom tens el dret de matarme; però Carmen serà sempre lliure.

Açó que li diu Carmen a José em sembla molt interesant, ja que es una dona la que ho diu i per tant la que asumix el masclisme que hi havia. A més es molt curiós que durant tota la història Carmen sempre ha volgut ser lluire, però que al final es ella mateixa la que diu que no ho és.


Jo crec que en aquesta història, Merimée tenia la intenció de ser misògin, ja que parla d'una dona que sempre fa el que vol, i a més en l'época en que va ser escrita, no va ser molt acceptada perquè era massa "poc misògina" per a aquells temps. Però, si l'analitzem des del punt de vista actual podem trobar molts aspectes masclistes dels que jo he agarrat els més interesantsi els he explicat.
En colnclusió podem dir que és una història misògina, però que no pretenia ser-ho.



9.2. DIAPOSITIVES