1. NOMS I COGNOMS :LAURA ARMENGOT GARCIA

CORREU ELECTRÒNIC :LAURI95-_@hotmail.com/lauraarmengot@gmail.com


2. ENLLAÇ AMB EL BLOG

el blog de l´institut : el quadernblau

4. INCRUSTACIÓ D´UNA FOTO
Portfoli4-veler-logo.JPG



























5. INSERCCIÓ D´UN ARXIU PDF



6. INCRUSTACIÓ D´UN VIDEO DE YOU TUBE
























7. ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA DE CARMEN (3. BARRA D´EDICIÓ DE TEXT)

7.1 BIOGRAFIA DE PROSPER MERIMÉE

Novel·lista i historiador francès nascut a París. Després de cursar estudis de dret en aquesta ciutat, va treballar com funcionari públic i va ser nomenat inspector general de monuments històrics. Més tard, a través de la seva amistat amb l'emperadriu Eugenia, es va convertir en senador i amic íntim de Napoleó III. Entre els seus nombrosos escrits figuren obres d'arqueologia i històriques, com la novel·la històrica Crònica del regnat de Carlos X (1829). *Merimée és conegut, abans de res, pels seus relats breus, en els quals aborda temes com la violència i la crueltat humanes: La Venus d'*Ille (1837), *Colomba (1840) i Carmen (1846), ambientada en una Espanya exòtica i romàntica, convertida en una popular òpera per *Georges *Bizet. En 1874 es va publicar una selecció de la seva correspondència amb *Jenny *Ducquin i la família *Delessert, sota el títol Cartes a una desconeguda. L'interès de *Mérimée per Espanya va anar molt més allà del que Carmen *trasluce, i el seu coneixement de la geografia i el caràcter espanyols es va fargar al llarg de set viatges per Espanya entre 1830 i 1864, dels quals va deixar una nombrosa correspondència, recollida en el volum Viatges a Espanya. © em.

7.2 ARGUMENT DE CARMEN

Do José és sergent d'un regiment de Dracs. Carmen és una *cigarrera nascuda per a l'amor… variat. Tots la cortegen. I ella, que es veu menyspreada per do José, s'enamora d'aquest. A conseqüència d'una *reyerta, és detinguda i posada sota la custòdia de do José, al que seduïx, aconseguint que li deixi escapar. El sergent és castigat per la fugida.
D'acord Carmen amb uns contrabandistes, excita a do José a la rebel·lia. Aquesta sorgeix gairebé espontàniament, perquè la fatalitat posa al sergent espasa en mà enfront d'un tinent *requebrador. I tot just ha assolit encara la *coqueta enamorar al sergent, quan ja s'insinua el seu interès per *Escamillo, el torero de moda.
Do José s'ha anat amb Carmen i els contrabandistes. Aquesta allà en la serra, a la vista de la frontera. Des d'allí veu el seu poble, do de viu la seva mare. Però el seu sobresaltat cor -que ja es ressent de la fredor de Carmen- no li deixa assossec per a pensar en ningú més que en aquesta dona i en els possibles rivals. Per a acabar de posar-lo en brases es presenta en la regió muntanyenca *Escamillo. Hi ha un desafiament interromput per Carmen. Crema en gelosia don José. Amb tot, quan *Micaela li porta la notícia que la seva mare està agonitzant, es marxa, *rabioso i amenaçador.
Ja està *Escamillo en el favor. Hi ha una gran correguda de toros. En els lluminosos voltants de la plaça de la *Maestranza, a la mateixa riba del *Guadalquivir, apareixen *Escamillo -que mata aquella trigui- i Carmen. Una amiga diu a aquesta que entre el públic està don José. Però -etern efecte vital de l'amor!- Carmen, com està enamorada no té por. És ella la qual parla, i diu a do José que es vagi i l'oblidi perquè vol a un altre. L'amant adolorit, exhorta, prega, es queixa, amenaça… Tot inútil… I Carmen no tremola davant la mort que apunta. Per a satisfer la desesperació de do José, en un moviment suïcida, tira al sòl l'anell que aquest li havia regalat, i el sergent apunyala a Carmen. S'escolta el *tumulto que en la plaça produïx una bona estocada. I Carmen cau en el moment que arriba a buscar-la el triomfador *Escamillo.

7.3.CRITIQUES SOBRE CARMEN

Es nota que és una pel·lícula de Vicente Aranda en el desembaràs sexual i l'abundància de nus femenins (ací les dones, a la menor oportunitat, trauen els pits -i altres coses- a l'aire amb una desimboltura que no es veu en la vida real, o almenys no en el meu barri). Aquesta Carmen està més propera a Merimée que a Bizet i, per tant, sorprendrà a qui conega la història per l'òpera i no pel seu referent literari. Paz Vega és un prodigi de naturalitat i sembla haver nascut per a interpretar aquest paper; Sbaraglia actua amb sobrietat, sense escarafalls, però no sembla sentir-se enterament còmode amb el seu personatge i més que l'actor titular sembla un substitut. La resta dels personatges està molt bé, l'ambientació és bona i està narrada amb pols, encara que també és cert que la pel·lícula va perdent bríos i la sensació final és de certa desgana.
Critica de Carmen

La pel·lícula desenvolupa una història de passió, seducció, setge i dominació d'un jove soldat, Joe, incapaç de sostraure's per força tumultuosa, la simpatia i els encants de Carmen. El narcisisme i els capritxos d'ella li causen greus problemes, que li introdueixen en una senda de destrucció i perdición. La Guerra d'Independència d'Espanya és substituïda per la IIGM, el toreto pel boxador Husky Miller (Joe Adams), l'ofici de cigarrera pel de muntadora de paracaigudes, la plaça de Sevila per un campament militar de Louisiana, la taverna pel Billy Porter's Cafe, etc. El film presenta una suggestiva combinació de passatges lleugers, escenes dramàtiques, llances còmics, algaravies i moments d'intimitat, que conformen un conjunt variat, entretingut i grat. El libreto i la música original de Bizet es presenten adaptats amb arranjaments del afamado Oscar Hammerstein II ("Oklahoma", 1955) i inserits en una història renovada pel guionista Harry Kleiner. El personatge central és el de Carmen Jones, avasalladora devoradora d'homes, demoledora dona fatal, àvida vampiressa i irresistible deessa del sexe, capritxosa, cruel, lasciva i egocéntrica. Dorothy Dandridge va aconseguir pel paper la primera nominació d'una afroamericana al Oscar a la millor actriu principal.
Critica de Carmen

7.4 TRÀILER SOBRE CARMEN



7.5 COMENTARI SOBRE UN PARÀGRAF DEL LLIBRE ``CARMEN´´.

Nosaltres, els bascos, tenim un accent que ens distingeix dels espanyols.
Comentari: M´ha cridat l´atenció aquest paràgraf perque encara que els bascos pensen que no tenen res a vore amb Espanya,són espanyols i com els valencians tenen una llengua diferent a la del castellà pero no es ni millor ni pitjor,cosa que ells diuen que si. Aquest soldat basc se sorpèn moltissim quan sent a Carmen parlar l´èuscar ja que ell diu que es una llengua molt difícil d´aprendre i de parlar.
Jo pense que aquesta oració escrita per Prosper Mérimée no te sentit perque si ets espanyol per molt que no t´agrade o molt que et pese no tens perque dir el contrari encara que el penses.

8.GOOGLE DOCS