3a AVALUACIÓ


1. MANIFEST


És un manifest que tracta sobre la llibertat d'expressió. Està publicat el 10 d'Octubre de 2009 per MSR Catalunya, un sindicat català.
Reividica que: hem de defensar la llibertat enfront dels dèspotes, denunciar als xequistes i parapolicials queasfixien aquesta llibertat, tenir el valor de parlar i mai posar-se de genolls davant qui, quan ja no tenen arguments, utilitzen la Llei com instrument de violència... o la violència cominstrument de la Llei.

MANIFEST PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ per veure el manifest

- Constitució espanyola - Article 20

Es reconeixen i protegeixen els drets:
- A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altremitjà de reproducció.
- A la producció i creació literària, artística, científica i tècnica.
- A la llibertat de càtedra.
- A comunicar o rebre lliurement informació veraça per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'exercici d'aquestes llibertats.

L'exercici d'aquestsdrets no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia.

- Declaració Universal dels Drets de l'Home - Article 19

Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquestdretinclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el difondre aquestes, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió.

- Constitució Europea - Article 11-71

Llibertat d'expressió i d'informació:
Totapersona té dret a la llibertat d'expressió. Aquestdretcomprènlallibertat d'opinió i la llibertat de rebre o comunicar informacions o idees sense quepuguihaver intervenció d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres. Es respecten lallibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme.

El lector té en l'anterior pàgina l'Art. 20 de la Constitució Espanyola, llei de lleis que defineix el marc jurídic, polític i social de tots els ciutadans sense excepció. També es pot llegir l'Art. 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, document fundacional de les Nacions Unides i peça fonamental de l'actual Dret internacional, signat per Espanya i reflectit en la nostra pròpia Constitució. Finalment l'Art. 11-71 de la Constitució Europea, aprovada pels espanyols en referèndum, base del futur marc legal de l'Europa Unida. En els tres casos, es tracta d'articles que consagren un dret fonamental: LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I D'INFORMACIÓ.


Dita això, podem afirmar sense possibilitat d'equivocació, doncs així ho demostra la realitat objectiva que molts espanyols viuen dia a dia, que els citats articles (i per extensió, els textos en els quals estan inserits) són paper mullat a Espanya, davant l'arbitrarietat dels poders del Règim de la Restauració Monàrquica sorgit a la mort del General Franco.

Els ciutadans espanyols duen anys i anys suportant una repressió ascendent i cada vegada més asfixiant per emetre, publicar, exposar o informar opinions i idees que no encaixen en el pensament únic establert pels poders, convertit aquest en un discurs totalitari que busca la destrucció implacable de tot allò (i aquells) que se surten de l'estret marc d'aquest discurs.

Llibreters, editors, periodistes, partits, associacions, col·lectius, publicacions, etc., sofrixen la persecució de la nova policia política encarregada de buscar als desafectes al Règim, amb l'afany i l'entusiasme que en la història recent han demostrat els xequistes de l'estalinisme, els esquadrons de la mort dels països bananers i els difamadors del macarthysme nord-americà.

Ahir va ser un professor francès despullat de la seva càtedra, avui és un historiador empresonat a Àustria, abans un editor de llibres de temàtica històrica i matí qualsevol pot serla següent víctima del soft-totalitarisme del políticament correcte.

Els camins que la repressió utilitza, com terror instal·lat que és, per a aconseguir l'aniquilació social –i en ocasions, física- dels desafectes són sobradament coneguts pels quals la sofrixen, però ignorats per la majoria de la població.

Els ciutadans espanyols ignoren l'existència d'una repressió directa de caràcter policíac i judicial. Pel primer, qualsevol que se surti de la “línia” pot veure la seva casa envaïda qualsevol matinada per la policia, la seva intimitat violada, les seves pertinences requisades i acabar en les brutes masmorres d'una comissaria, on la tortura –física o psicològica- serà lanorma. Després vindrà el terror de la toga i l'audiència, que per l'aplicació directa dels instruments de terror legislatiu, durà a la presó a ciutadans per simples “delictes” d'opinió o informació, confiscarà els seus mitjans de vida, enfonsarà les seves imatges personals davant les seves empreses, famílies, veïns i amics... i els exposarà en TV com si de perillosíssims criminals es tractés.

Tan important, o més, és la repressió indirecta, de caràcter mediàtic o econòmic. Mitjançant la repressió mediàtica, els desafectes són despullats de tota dignitat humana, deshumanitzats i presentats com els pitjors criminals del món. Es manipulen les dades, s'intoxica amb històries inventades, es menteix sobre el passat i el present dels desgraciatsque són assenyalats pels nous xequistes... és l'assassinat social. Possiblement, el represaliat perdi el seu treball o sigui expulsat del seu centre d'estudis, molestat permanentment per la policia política, insistentment recordat en articles, reportatges, documentals i llibres pels *chequistas/ de la ploma i la càmera buscant sempre nova carnaça per a mantenir el terror social viu. A més, el “desafecto” possiblement es vegi asfixiat econòmicament per fiances, minutes d'advocats i procuradors, multes, dictàmens i costes judicials. Amb la possible fallida econòmica, la seva família es veurà “danyada col·lateralment”, el que significarà una nova pressió psicològica i un sofriment afegit. Finalment, gens indica que el “desafecto” no passada a ser víctima d'algun tipus d'agressiófísica o “accident” que li dissuadeixi de seguir sent un contestatari d'aquest règim de “llibertats que gaudim”. I englobant-lo tot... el silenci, el buit, l'aïllament social. La veritat mai serà coneguda i la societat dormirà tranquil·la, doncs la llibertat està garantida pels servidors que la defensen de “tan perillosos criminals que han escrit o publicat això o allò altre...”.

Diuen que a Espanya hi ha un Estat de Dret. Però no és veritat. Basta una sola arbitrarietat del poder, una sola injustícia clamorossa, un sol incompliment de drets fonamentals, perquèaquest “Estat de Dret” i tot el seu entramat legal no siguin sinó paper mullat, eina per al poder despòtic i burla a la ciutadania. No vam descobrir gens si repetim, una vegada més,que el Dret no és més que els interessos de la classe dominant convertits en llei.

Només hi ha una sortida i el lector d'aquestes línies la té en la seva mà i en la de tots: defensar la llibertat enfront dels dèspotes, denunciar als xequistes i parapolicials queasfixien aquesta llibertat, tenir el valor de parlar i mai posar-se de genolls davant qui, quan ja no tenen arguments, utilitzen la Llei com instrument de violència... o la violència cominstrument de la Llei.

Sobretot, i per sobre de tot,
NO CALLEM MAI.


2. GLOGSTER DEL MANIFEST





3. RELAT DIGITAL


3.1. Relat Digital: El relat digital és la pràctica d'utilitzar eines informàtiques per a contar històries. Igual que amb la narrativa tradicional, la majoria d'històries digitals es centren en un tema específic i contenen un punt de vista particular. No obstant això, com el seu nom ho indica les històries digitals solen contenir una barreja d'imatges per ordinador, text, narració gravada d'àudio, seqüències de vídeo i / o la música. Els relats digitals poden variar en longitud, però la majoria de les històries utilitzades en l'educació solen durar entre dos i deu minuts. Els temes que s'utilitzen en la gamma Digital Narració de contes de personal per al recompte dels esdeveniments històrics, de la vida en l'exploració de la pròpia comunitat a la recerca de vida en altres racons de l'univers, i, literalment, tota la resta.

3.2. Microsoft Movie Maker 6.01 - Power Point - Photostory 3

3.3. Aquest es un relat digital creat per uns alumnes del nostre institut que tracta sobre la dura prova que han de passar els joves de hui en dia per aconseguir el respecte de la resta.
He elegit aquest relat digital, perquè a més que està realitzat per uns companys nostres, m'ha paregut molt interessant del tema que tracta.


Relat Digital - La Prova por Verbascripta


4. RELAT DIGITAL SOBRE GEMMA PASQUAL


Gemma Pasqual on PhotoPeach