3a Avaluació

MANIFEST


NO al racismo institucional de el Ejido

Después de cuatro años del estallido racista del Ejido, que constituye uno de los actos racistas más graves vividos e Europa en los últimos años volvemos a denunciar la permanencia y consolidación en este municipio del más des-carado racismo institucional y del clima de impunidad en el que se ampara.
La situación estructural que contribuyó a causar los hechos del 2000 persiste, hoy en El Ejido y parte del poniente almeriense se tiene que continuar hablando de explotación
laboral, segregación urbanística, consentimiento del racismo por parte de las instituciones y situación de irregularidad de la mayoría de los trabajadores.
Igual que las agresiones de particulares no han cesado y así lo demuestran las denuncias recogidas en octubre del 2003,el abuso de autoridad por motivos racistas por parte de la policía local también ha ido en aumento en los últimos meses, así lo corroboran las denuncias recogidas por los agentes sociales de la zona.
El clima de impunidad para estas actuaciones se ampara en una reforma de la ley de Extranjería que incita a la “caza” del irregular en las calles y en la excusa de la seguridad tras los atentados del 11 de marzo. Toda vale para justificar y perpetuar este racismo institucional.
Ante esta situación las asociaciones firmantes denunciamos:
  • Las agresiones de agentes de la policía local de El Ejido son totalmente conocidas y públicas:( los agentes agresores están identificados, las víctimas aportan los partes médicos de las lesiones, hay testigos etc.) en cambio nadie las pone freno.
  • El apoyo que desde el Consistorio se está dando a estas actuaciones refleja la consolidación del racismo institucional y el mayor desprecio a los derechos humanos y al Estado de derecho por parte del alcalde Sr. Enciso.
  • La desprotección e indefensión de las víctimas por estar la mayoría en situación irregular y planear sobre ellos la posible expulsión.
  • El miedo de la población inmigrante a denunciar dado que no llega haber ninguna sentencia condenatoria para los agresores que siguen ejerciendo en el municipio y por tanto las víctimas han de continuar viendo cotidianamente a sus agresores.
Por todo ello exigimos:
  • Un pronunciamiento público del Ayuntamiento explicando el por qué teniendo constancia de estos hechos no ha realizado ninguna investigación ni ha colaborado en ninguna de las diligencias judiciales abiertas a estos agentes, cuando este cuerpo policial depende de esta institución y por lo tanto son los máximos responsables de su buen funcionamiento.
  • Las instituciones con competencia en la materia: Delegación de Gobierno en Almería y la Junta de Andalucía inicien una investigación sobre la actuación de la policía local en El Ejido y tomen medidas reales para erradicar la situación de violencia racista que se vive en la zona fomentada por la política municipal.
  • Las asociaciones firmantes presentamos la queja al Defensor del Pueblo Andaluz, así como hacemos llegar nuestra denuncia a los organismos y representantes de derechos humanos europeos: Relatora de Derechos Humanos y Foro Cívico.
  • Un Estado de Derecho como se supone que es el Estado Español, no puede permanecer impasible ante situaciones como las que se está viviendo en el Ejido. La no actuación también es una forma de hacer política y por tanto permitir que un gobierno municipal vulnere constantemente los derechos humanos es una vergüenza y un atentado contra los valores democráticos de nuestra sociedad.
[[4E-05#|help on how to format text]]

AUTOR: Delegació del Govern en Almeria i la Junta d' Andalusia.

Tonrnem a denunciar altres actes racistes, després dels quatre anys de l'acte racista del Ejido.
-2003 l'abús d'autoritat per motius racistes per part de la policia local també a anat augmentant en els últims mesos.

Jo opìne que els actes racistes son una crueltat, perqué l'augment i extensió d'opinions racistes entre la població no és gratuït:
són fruït del discurs demagògic, les polítiques discriminatòries i la permissinitat amb els discursos de l'odi, com venim duenunciant
des de fa anys.

Totes les agresions son conegudes i algunes denunciades, també hi han institucions en contra del racisme.
Diguem prou! contra el racisme i la xenofobia, en defensa de la democràcia.
Això no pot seguir això, tots sóm iguals i tenim els mateixos drets i condicions.

RELAT DIGITAL
Un relat digital es una narració de contes digitals és l'ús d'eines digitals perqué la gent ordinària explicar les seues pròpies històries reals.
Un relat digital és una forma de coneixement i organització humana, mitjançant la creació d'històries amb un esquema i amb funcions semblants a la narrativa
clàssica, emprant sistemes de representació i codificació presents en les tecnologies d'informació i comunicació.

El meu relat digital: Vesprades per a recordar

La primera vegada que las vaig vore va ser al començar l'escola, quan teníem tres anys. No vam començar molt bé, al principi no érem amigues i ens portaven malament.
Però als 11 anys tot va a canviar, de la nit a la matinada eres amigues inseparables, sempre anaven juntes, menjaven juntes...
Al passar a l'institut continuaven anant juntes inclòs més amigues que mai. El canvi del col.legi a l'institut és molt gran, sols físic si no també mental.
com deia abans continuaven anat juntes però fent altre tipus d'activitats, per exemple quan érem xicotetes jugàvem a futbol, balontir... però a l'institut no fèiem res si no que ens interesavem més pels xics, la roba...
Però realment quan van començar a estar més unides va ser l'any passat, Mònica anava a la meua classe i Andrea a classe amb Rebeca.
Sempre anaven juntes, ens contaven tot, sempre ens reiem de qualquier cosa, etc
També tenien baralles i a vegades bastant fortes, perquè cada una té un caràcter diferent, per exemple Andrea és la més relaxada i no es fica amb ningú, Rebeca és la més paranoica i la que més problemes té, Mònica és la més pasota i la que més es fica amb els altres i jo que soc la que fa les gracies i la que més baralla.
Quedaven tots els dies i sempre estaven rient, però al fer-se major van començar a aparèixer nuvis. Cadascuna tenien un nuvi però continuaven anant juntes, tots junt.
Però al cap de 2 mesos les coses es van complicar va haver una baralla molt fort entre nosaltres i ens van distanciar. Va passar un més sense anar juntes, al principi jo el vaig passar molt malament perquè em vaig quedar sola, perquè elles eren 3 i jo solament una, però al cap d'uns dies ja viag passar i vaig començar a passar-ho bé sense elles.
Un dia vaig parlar amb Mònica i el vam arreglar i a la nit vaig parlar amb les altres i també el vam arreglar, a la fi tot es va solucionar.
Ara estem bé amb la diferencia que ens distanciat bastant perquè la temporada que jo no estava amb elles van passar tot arreu de coses, perquè no sols en vaig distanciar jo si no que elles també. Cadascuna va amb el seu nuvi i ja no queden tant com abans que erem inseparables, però sempre estara la amistat que ens ineix i quan una esta malament sempre esten totes per a ajudar.