RECULL DE TREBALLS DE LA NOVEL·LA CARMEN, GRUP 4E


GEOLOCALITZACIÓ de L'ACCIÓ dins la novel·la CARMEN



Ver Llocs de l'obra Carmen. en un mapa más grande


AUDIOLLIBRE DE LA NOVEL·LA




PRESENTACIÓ DEL TREBALL DESPLEGAT PER A LA LECTURA DE CARMEN


RESUMS DELS CAPÍTOLS


1 Capítol

Un geògraf d'Orient, Prosper Merimée, va a Andalusia acompanyat del seu guia a la recerca
d'unes ruïnes. En la seua primera excursió pels llocs regionals, coneix a un bandoler anomenat
José el Navarrès que estava tombat a l'ombra d'un arbre, aleshores el geògraf li dóna un puro
de l’ havana com obsequi d'amistat.

Els tres junts van a un hostal recomanat per Don José i aquest fa una intervenció. A la meitat
de la nit el guia va a la guàrdia a dir el parador del Navarrès, ja que és un criminal. El geògraf
s'assabenta de la intenció del guia i adverteix a Don José. Llavors els soldats van a l'hostal, però
el bandoler ja no es trobava allí...

2 Capítol

Prosper s' assabenta de que havia un lloc on les dones es banyaven nues a les 12 en punt
de la nit. Allí els homes anaven a veure-les, però estava massa fosc, per això subornaven
a l'encarregat del rellotge per que tocarà abans per a veure-les millor. Allí va conèixer a
Carmen,una dona jove, atractiva, d'ulls i pèl molt foscs i pell bruna. Carmen es va dur al
geògraf a una taverna,es van ficar en una habitació i de prompte entrà el Navarrès, fet una
fúria. En reconèixer Prosper es van saludar i aquest últim se’n va anar.

3 Capítol

El geògraf va anar a la carcel perquè li van dir que anaven a executar a un noble.Quan va arribar a veure a Don José. Li va dir que Carmen era una dona dolenta que no li convenia . Aleshores el bandoler li va contar com conegué a Carmen:Don Jose era un guàrdia que treballava de vigilant en la fabrica de tabac, Carmen era treballadora de la fàbrica i un dia li tallà la cara a altra xica perquè es va clavar amb la seua raça gitana. Don Jose la va detindre, però ella el va convèncer per fer com que li espentava perquè Carmen poguera escapar ja que havien estat parlant abans. A don Jose el van empresonar durant un mes per que no es creien que se li haguera pogut escapar. Carmen li envià una llima dins d'una barra de pa per fugir però el navarrès va decidir esperar aqueix mes.
És el capítol més extens en el qual Don José esdevé bandoler degut al seu gran amor per Carmen i per poder viure amb ella siga com siga. No obstant, Carmen no sent un amor tan fort per don José i té algunes aventures amb altres homes durant la seua relació. Quan finalment Carmen confessa a Don José que ja no l’ estima aquest no pot suportar l’ idea, ja que ha fet massa sacrificis per ella, i la mata, ja que si no és d’ ell, no serà de ningú més. Durant el capítol també es narren algunes aventures que viu Don José amb el grup de bandolers, per exemple,i com assassina al que era l’ home de Carmen, per l’ amor tan gran que sent cap a ella.

4 Capítol

Explicació sobre la raça gitana: la seua llengua, la seua manera de vida i costums, d'on poden provenir, on viuen, les semblances i diferències entre gitanos alemanys i centreeuropeus i els seus dialectes

Personatges del capítol I


Don José és un contrabandista ben plantat, d'alçaria mitjana, però d'aparença robusta. Tenia els cabells rossos, els ulls blaus, la boca gran i les mans petites. Sap tocar la mandolina i sap cantar, encara que té una veu rude però agradable.
El narrador és un arqueòleg que es fia del seu instint i confia en la gent encara que no la conega. És un home honrat, que no jutja ningú per les aparences sinó, pel seu caràcter amb ell.
Don José, encara que és un bandoler, de vegades es comporta d'una altra forma, per exemple, quan els ajuda a trobar allotjament per a passar la nit, o bé, quan li agraïx al narrador haver-li avisat a temps per a que no l'enreixaren. D'altra banda, és comporta com un bandoler, per exemple, a l'hora que vol saber qui l'anava a trair denunciant-lo a la policia.
A l'allotjament on passen la nit, la dona i la xiqueta ja coneixien a Don José però, no el denuncien per por a que els fera qualsevol malifeta, de vegades, quan ell venia, la dona s'en n'anava a la mitja nit.
El Navarrès, és podria dir, que era un home que encara perseguit per la policia, no buscava fer mal ningú, a soles volia protegir-se.
L'arqueòleg era un home just i honrat que no prejutjava ningú i confiava en que les persones també serien així amb ell.
Al contrari, el guia Antonio, no s'en fia d'un bandoler i preferix denunciar-lo tot i que el narrador li prega que no ho faça.

Personatges del capítol lI

Carmen es presenta a la novel·la , durant una nit, quan don José estava fumant recolzat en una barana del mur de contenció, quan una dona,pujant per l'escala que condueix des del llit del riu al passeig de la ribera, anà a asseures prop de José.
Duia els cabells, negres, una toia de gesmil, anava vestida molt simplement i pobra, tota de negre. En arribar al costat de don José, deixà caure esquena avall la mantellina que li cobria el cap i els muscles.
Era petita, jove i ben feta i tenía els ulls molt grans. Don José llançà el seu cigar i ella va entendre el seu gest i el va agafar. Van començar a parlar.
A Còrdova, durant el capvespre , es poden trobar una gran quantitat de desvagats que transiten per les ribes del Guadalquivir, on es respira les olors d'una adoberia que conserva encara el prestigi de la ciutat en la preparació dels cuirs,a més a més es podem veure espectacles que tenen el seu encant.
Quan arriba el crepuslce es poden observar un gran nombre de dones que es congregen a la vora del riu, al peu del mur de contenció, el qual és prou alt. Allí en el mur de contenció es on don José va conéixer a Carmen.
Els homes observen desde el mur , les dones que nues es banyen ii es llavaven ben tranquil·les com de costum ,a les vores del Guadalquivir encara que no hi poden veure gran cosa.

Uns altres moments on van coincidir o quedar va ser per exemple a la gelateria on van prende un gelat i on deprés s' anaren a l'habitació de la gitana per a llegirle les cartes o fer algún acte de bruixeria amb ell.
També quan ella hi estava ballant per a ell i alesohes Carmen com d'una menra se li d' ecrlarà a don José, peò també li va dir que com ja l'havia pagat no el devia res i que calia que es separaren.
També s'han trobat quan don José va tindre que protar a la càrcel a Carmen, i poc temps desprès s'imularen que ella li pegava una pallisa per a que aixina poguera escapar d'anar a la presó.
Eixe moment va ser una demostració d'amor del que sentia en eixe mateix moment don José per Carmen, perquè ell s'afrontava a que els seus superios el descobriren i que l'encarcelaren a ell. Aquesta va ser tota una mostra de valentia, d'amor i d'esforç per part de don José cap a Carmen.


Al principi del capítol don José es comporta d'una manera senyorial i servicial perquè per exemple al principi quan coneix Carmen li ofereix els seus cigars per a que ella n'agarre un. Però també es comporta de manera galàn perquè intenta com d'una manera conquestarla o establir una conversació amb ella.
Van anar a prendre un gelat, i Carmen va veure un rellotge d'or, el rellotge de don José. Després d'haver-se pres el gelat van anar a l'habitació de la gitana que previament un xiquet els havía condüit a ella. Allí tots sols Carmen va decidir llegir-le la mà o fer alguna bruixeria amb ell. Però els van molestar ven aviat.
Un home entra a l'abitació obrint la porta d'una manera violenta i amb un colp sec. Començà a parlar amb Carmen en un idioma que ell no antenia.
L'home va reconeixer a don José i en aquest moment ell es va penedir una mica d'haver impedit que l'apressaren, era un àntic amic seu amb el qual hi va tindre alguns desecontres.
Don José li digué que hi havia impedit que la gitana, Carmen, acabara la seua bruixeria amb ell, l'home s'enfadà i llançà sobre ella un esguard ferotge.
El narrador agafà a don José i el va treure de l'habitació, van donar un passeig i van parlar. Caminaren tots dos dins d'un profun silenci. Després s'acomiadaren.
Don José que ja hi estava de mal humor al arribar al seu alberg s'adonà que li faltava el rellotge i encara s'enfadà més.


Don José


Trajectòria de Don José des que abandona el seu poble, Elizondo, fins que és trobA empresonat i condemnat i estan per executar-lo.
Don José vivia a Elizondo. És va enfrontar a un xicot i el va vèncer, però després del combat va tindre que deixar la seua terra,. Més tart és va allistar a Cavalleria, a regiment d'Almansa.El destinarem a vigilar la fàbrica de manufactura de tabac a Sevilla. El brigada va manar-li que s'encarregara de saber qui havia ferit una dona de les que treballaven a la fàbrica. Per aquest motiu va-tindre que conduir a Carmen a la presó. Pel camí Carmen va convèncer a Don José que la deixara escapar-se i així va ocórrer, com a conseqüència el Navarrés va ser degradat i confinat durant un mesés al calabós. Quant va eixir l'ordenaren de fer un nou servici el van posar en facció a la porta de la casa d'un coronel, on va entrar Carmen i tres gitanos més a fer un dels seus espectacles, la gitana al eixir de la casa del general li va dir a Don José que es podrían trobar al barri de Triana , a casa de Lillas Pastia. I allí es van trobar, de aquell lloc van anar al carrer de Candilejo a casa de Dorotea on van passar junts tota la jornada.

Setmanes més tart, el Navarrés va tindre que fer guàrdia en una de les portes de la ciutat.Allí es va trobar de nou amb Carmen. Don José va deixar passar a la seua colla amb la condició de quedar amb ella al dia següent en el carrer de Candilejo. Allí van estar discutint, però després de fer les paus van quedar en tornar a veure's en ca Dorotea, però ella no va aparèixer.

Un dia quant Don José estava en ca Dorotea, Carmen va entrar amb el lloctinent del regiment.El Navarrés es va barallar amb l'oficial i va acabar matant-lo. Més tart , Dorotea, Carmen i Don José van fugir d'aquell lloc.

Don José tenia que abandonar Sevilla, perquè sinó l'afusellarien sense remesió . Per aquest raó Carmen li va dir que la millor sol.lució serià que es ferera contrabandista .Després va marxar a Jerez, amb una carta de recomanació de Pastia. Dan Caire el va incorporar a la seua banda de contrabandistes. Van partir a Gaucin on es va retrobar amb Carmen, els contrabandistes agafaren les mercaderies i una par d'aquestes les amagaren a la muntanya i la resta la tornaren a Ronda . Allí es va enterar de que Carmen estava casada amb un gitano que s'anomenava Garcia el Tort, que era a la presó i que prompte eixiria i es reincorporaria a la banda de contrabandistes.
Quant Garcia el Tort s'incorparà a la banda els contrabandistes es van creuar amb una dotzena de genets . Dan Caire, Garcia el Tort, Remendado, Carmen i Don José van acabar fugit junt del genets. Van poder escapar tots menys Remendado que va morir, més tart la gitana s'aná a Gibraltar.

Va passar el temps i no tenien noticies de Carmen, van decidir que el millor seria que Don José anara a Gibraltar i la buscara. Durant uns dies el Navarrés no va saber res d'ella fins que un dia la va trobar a la casa d'un General. Allí ella li digué que anara al dia següent i li ho explicaria tot, Carmen li va explicar que ella passaria amb el general per un lloc que li explicaria amb tot detall i que allí el desplomara amb l'ajuda del seu romí el tort i de Dancaire, més tart Don José és va reunir amb Dancaire i el Tort i aquella mateixa nit es va barallar amb el Tort i finalment el va matar. L'endemà en l'emboscada va ser un exit i Don José va reconquistar a Carmen.
Dancaire i Don José es dedicaren de nou al contraban. Un dia van ser atacats per l'ejercit i va ser allí on el seu amic Dancaire va morir. Don José va ser ferit. Quant Carmen es va enterar de la noticia és va dedicar durant quinze dies a cuidar de Don José.

Don José va fer una expedicions en la partida de Cotó Jueu. Després van tindre una baralla en la qual Don José va pegar a Carmen .Es van enfadar i la gitana s'en anà a Còrdova. Don José va enterar-se que anaven a fer corregudes a Còrdova . Allí és-va dirigir a al plaça de bous i va veure que Lucas arrancà la divisa i se la donà a Carmen . Després d'aquesta escena Don José va parlar amb Carmen d'anar a les Amèriques, van estar discutint i finalment Don Jose la va matar .Aleshores el Navarrés i va lliurar al primer cos de guàrdia i el condemnaren a mort.

Motius de Don José per seguir a Carmen:
-Li sembla que d'aquella manera s'unira més a Carmen
-No li quedava altra sinó l'anaven a executar.
-Va creure que d'aquella manera tenia assegurat el seu amor

Delictes que comet a causa del seu apassionat amor:
-Deixar escapar a Carrmen perquè no anara a la presó.
- Va matar a l'oficial en casa de Dorotea.
-Fer-se contrabandista
-Va matar a Garcia el Tort
-Matar a Carmen

Motius per el qual odiava al Tort:
- Tenia gels d'ell perquè era l'home de la dona que ell estimava
- No li agradà que el Tort li pegara un tir al seu company Remendado


Elements costumistes de l'obra


Musica nacional, desarrollada al Romanticisme i en Rússia a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Paella valenciana. Mérimée descriu tota la cuina Valenciana com una meravella.
Al·lusió als bous, al·lusió traduït al castellà és ' elusión' que vol dir prohibir o evitar algo, en aquest cas els bous.
Modes en el vestir i influències franceses. Durant el segle XIX, França va ser el paÏs de la moda de dona, tots els vestis de dones tenien references franceses ja que era el que es portava en aquest segle. Les dones portaven un vestit tancat al costat del coll, tenia mànigues llargues i espatlles caigudes, metres que les línies del cos insinuaven fragilitat, dolcesa i suavitat.
Després de 1890 es van adaptar els vestits de les dones amb la intenció d'amagar tot el possible la pell del cos.


Temps històric a Espanya cap a 1830


L´ Espanya de 1830, i en general, del segle XlX, presentava les característiques següents.
La revolució industrial va ser més dèbil i duradora a Espanya que en altres països europeus. La indústria i els transports es van desenvolupar lentament, i l'agricultura va continuar siguent l’ activitat més important.
Les zones més industrialitzades eren Catalunya i el País Basc. En la indústria tèxtil catalana s'utilitzaven telers automàtics.
Durant el segle XIX l'economia andalusa es basava en l'agricultura i el comerç, mentre que la indústria andalusa era pràcticament inexistent.
Els transports es van renovar molt lentament, i això va dificultar el desenvolupament de la indústria i del comerç.
La societat d'aquesta època es podia dividir en 3 classes socials.
La classe alta, que estava formada pels nobles, els grans, empresaris, els banquers...
La classe mitja, composta per comerciants, metges, advocats, mestres...
Finalment, la classe baixa la formaven els jornalers agrícoles. Els obrers de les fàbriques, els servents domèstics i moltes persones amb oficis que hui en dia han desaparegut, com venedors ambulants d'aigua, i els fanalers, que encenien i apagaven els fanals.

Les ciutats al segle XlX van augmentar molt la població i creixeren molt respecte a segles anteriors.
Es van fer nombroses reformes urbanes com la destrucció de cases antigues i la creació d’ avingudes, barris perifèrics...
Els carrers es van empedrar, i es va instal·lar l’ il·luminació pública amb fanals de gas. També hi va aparèixer el transport públic, amb tramvies tirats per cavalls. A final del segle hi van aparèixer els primers automòbils.
Van aparèixer els primers periòdics, no obstant com que gran part de la població era analfabeta la majoria quedaven reservats a les classes més privilegiades. Les principals diversions en aquesta època eren el teatre, el circ...

En 1830 el monarca espanyol era Ferràn Vll, no obstant, en 1833 Isabel ll es va convertir en la reina, degut al tractat que va firmar el primer i que concedia a les dones la capacitat de regnar en cas de no haver-hi un descendent masculí.
Isabel II va ser proclamada reina al morir son pare en aquell mateix any; no obstant, el seu oncle ‘’Carlos María Isidro’’ no va acceptar aquesta successió, reclamant el seu dret al tron degut a les lleis anteriors i desencadenant amb aquesta actitud la Primera Guerra Carlista (1833-40).

Així, l’ Espanya del 1830 es troba caracteritzada per un retard tecnològic/industrial respecte les altres potències europees, i per algunes guerres interiors (Guerra Carlista) que van provocar una crisi econòmica i social molt importants.

Temps narratiu


La novel·la es situa a l’ Espanya del 1830, la qual hem descrit en l’ activitat anterior. Aquesta novel·la deu comprendre 1 any, o 2 aproximadament, degut a la gran quantitat de successos que ocorren al seu interior.
La seua durada ha de ser tan gran ja que dona temps a que un soldat basc, de caràcter fort i plenament dedicat al seu ofici, ho abandone tot per una dona gitana, per la qual té grans sentiments amorosos, i és capaç de fer-se bandoler per ella.
A més, viuen moltes aventures junts, i el seu amor acaba sent tan fort que és capaç de matar per ella, i d’ assassinar-la quan ja no l’ estima. És clar que per que passe tot açó fa falta gran quantitat de temps.
A més, l’ autor recorre a un bot en el temps, entre el segon i tercer capítol, ja que torna arrere per contar tota la història de Carmen i Don José.
El capítol 4 no continua la narració, ja que fa una descripció del món dels gitanos, la seua forma de vida, els seus costums...


El context historicosocial


El bandolerisme


El bandolerisme és definit com una activitat criminal duita a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones o contra propietats. L'actuació de persones armades al marge de la llei, és una activitat present arreu del món al llarg de tots els períodes de la història i sempre és l'expressió d'unes realitats socials que l'expliquen i la fan possible.
Els bandolers més coneguts són: Jaume El Barbut, Melchor el Extremeño, el Rubio de Espera, José María El Tempranillo, Antonio Díaz, el Renegado, el Chato Pedrosa de Benamejí i els set xiquets d’Écija.
Aquests bandolers venien de famílies pobres faltes de diners i solien furtar diners, menjars i objectes de valor a les altres persones. La indumentària dels bandolers era molt cridanera; calces o mitges fins a mitja cama, camisola folrada , sabates o espardenyes amb antipares, capa i barret. En canvi els caps de colla anaven molt més guarnits; robes i mitges virolades, capells de plomalls, cadenes d'or i arracades a les orelles.
Però l'armament era pel que destacaven, tot hi que molt del que duien era prohibit. D'armament destaquem: el pedrenyal, l'arcabús de metxa, l'arcabús de cacera amb pany de roda, l'espasa i la daga. Aquest model de bandoler s’ajusta al descrit per Merimée en la seua obra, Carmen.
Els bandolers solien actuar en camins apartats dels nuclis urbans. Solien transportar tant joies i objectes preciats com mercancies prohibides d’uns països a altres.
Un bandoler podia exercir de contrabandista, però no tots ho feien. Ja que alguns sols furtaven per a subsistir. Es suportaven entre ells mateixa, i utilitzaven dagues i armes d’aquest tipus.
Merimée plasma molt bé els tipus bandolers que hi havia en aquella època, donant una informació fidedigna. Els bandolers de Carmen, furtaven principalment per subsistir, però moltes vegades ho feien per exercir el contrabandisme.

Grups socials al relat


Gitanos: Carmen, José, el Tort, el Dancaire i el Remendado. Furtaven i timaven als estrangers (sobretot anglesos)
Estrangers: Prosper i el milord anglés. Pagaven a les forces militars.
Forces militars: Soldats i José al principi de la història. Capturen als gitanos.
Els gitanos en contacte a sovint amb els estrangers, ja que era molt fàcil timar-los. Segons el llibre de Prosper l’eficàcia de les forces militars era més bé, escasa ja que no agafen a cap gitano.


Racisme entre els personatges


El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres.
I els gitanos un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, l'Àsia menor, als EUA i Amèrica Llatina.
Segons expresa Prosper Merimée al llibre,si que existeis un racisme cap a la raça gitana en diversos fragments,ja siga de per que a l'època hi havien molts o per les propies idees de l'autor.

Apareixen redactades grans opinions racistes contra els gitanos,parlant d'ells com a lladres i delinquents,per que la majoria es guanyava la vida furtant i actuant com a contrabandistes,també els tenien un menyspreeu per la seua higiene,i en moltes ocasions són anomenats com fills de Satanàs,per les bruixeries que hi feien. Però el fragment més impactant de tots es quan compara la vida miserable dels gitanos amb la mort,ja que diu que quan hi els anuncien la seva mort no té res d'espantós.

Fragments destacats del racisme al llibre:
- Però la vida d'aquestes gents és tan miserable que l'anunci de la mort no té res d'espantós per a elles.
- Se senten una raça superior per la seua intel·ligència i menyspreen cordialment el poble que els dóna hospitalitat.
- Aleshores Carmen,que era de llengua ben esmolada,li havia dit: << Mireu aquesta,¡ vol una somera ! ¿ Amb una granera,no et conformaries? >> I l'altra,ofesa per l'al·lusió a les bruixes,li havia respost que no tenia ' l'honor ' de ser gitana,ni filla de Satanàs.


Tactament de l'ètnia gitana


El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup étnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est i l'Orient Mitjà, l'Àsia Menor, als EUA i l'Amèrica Llatina. Es creu que provenen la major part de les regionsíndies de Panjab i el Pajasthan. Van emigrar cap a Europa i el Nord d'Àfrica per l'Iran al voltant del 1050. A Espanya, es diu calé per a referir-se a la persona, o caló per a referir-se a la llengua pròpia.

En aquesta época, Espanya estava plena de gitanos, sobretot a Andalucia, Extremadura i Múrcia, encara que tamé hi ha a Catalunya, des d'on molt sovint pasen a França.
Tenen la pell més obscura, d'ací el nom de calés o negres. La mancança d'higiene es comuna en els dos sexes, però malgrat això, les dones són difícils en l'elecció dels seus amants. Tenen molta hospitalitat, però només en els de la seua raça.

Tenen una gran indiferència en matèria religiosa, perquè la canvien segons la seua pàtria. A més, les dones són especialistes en fer conjuracions. Se senten una raça superior per la seua intel·ligència i menyspreen cordialment el poble que els dóna hospitalitat.
Malgrat que els gitanos es troben dispersos per tot el món, però cap ha conservat les tradicions del seu origen. Tenen molts dialectes, i parlen més i millor la llengua d'on viuen.

Segons Prosper Merimée, veu els gitanos com com a manipuladors, delinquents i fills de satanàs:
- Manipuladors: com aquestos es senten superiors per la seua intel·ligència, ho demostren, com va contar-nos en una de les històries del llibre (la gitana del mocador).
- Delinquents: son despreciats per la seua fama de lladres, contrabandistes i bandits. Això es demostra en els treballs que realitzen, i quan l'arqueòleg coneix a Carmen i li roba el rellotge.
- Fills de satanàs: per les briuxeries i les seues conjuracions famoses. Al final de la història
en que Carmen estava fer una d'aquelles fórmules màgiques abans de que la matara José.


Misogínia al relat 'Carmen'


La misogínia es pot considerar una forma de masclisme extrem, els misogins odien la dona i tot el que ella representa.

Quan obrim el llibre, la frase que introdueix la història és: Tota dona és com el fel; però té dues bones hores: l'una al llit i l'altra a la mort.
Aquesta frase és la més misògina i masclista de tot el llibre, ja que compara l'amargor del fel, la bilis en castellà, amb les dones, i també introdueix una al·lusió sexista quan diu que les dones només són bones al llit.
A més l'autor la utilitza per a justificar la misogínia del llibre ja que va ser escrita per Pal·ladi, un bisbe del segle IV i, Merimée recolza la història amb ella.

En tot el text podem trobar diversos exemples de misogínia que fan referencia a les dones, sobre tot gitanes, com a filles de satanas i bruixes, fins al punt que Carmen mateixa li diu a don José que ella es el diable.
També hi ha exemples en que l'autor i José califiquen a Carmen com a la meus gitana, la meua Carmen o la meua fetillera.
I, a més hi ha un parell de vegades en les que José escolta que a carmen li diuen coses masclistes quan està en una festa ballant o, quan entra a la fàbrica de cigars despés de dinar, cosa que, lamentablement continua passant a l'actualitat.

Exemples de misogínia:


-(Don José diu a Carmen, quan la troba a casa d'un Anglès) I tu, tens l'aire d'una pècora desvergonyida. Em vénen ganes de creuar-te la cara davant del teu galant.

-(Don José diu a Carmen, després d'haver matat El Tort) I la teua (hora ha arrivat) si no ets per a mi una vertadera romí.

-(Don José li diu a Carmen, després de que aquesta es vera amb Lucas el picador) No vull ni els seus diners ni la seua persona i et prohibisc que li parles.

En aquestes recriminacions que José li fa a Carmen, don José està gelos perquè Carmen no és només seua i això, en una societat masclista com la d'aquesta època, o encara en la nostra, es motiu d'enuig per part de l'home que vol posseir per complet la dona.


-Una dona, perquè siga bella, ha de reunir les trenta afirmecions, o que es puga definir amb una mitjana de deu adjectius aplicables, cadascun, a tres parts de la seua persona.

A mi em pareix que aquest fragment es prou masclista, perquè explica que les dones tenen que ser mesurades segons uns paràmetres per a que siguen boniques.

-Com ets el meu rom tens el dret de matarme; però Carmen serà sempre lliure.

Açó que li diu Carmen a José em sembla molt interesant, ja que es una dona la que ho diu i per tant la que asumix el masclisme que hi havia. A més es molt curiós que durant tota la història Carmen sempre ha volgut ser lluire, però que al final es ella mateixa la que diu que no ho és.


Jo crec que en aquesta història, Merimée tenia la intenció de ser misògin, ja que parla d'una dona que sempre fa el que vol, i a més en l'época en que va ser escrita, no va ser molt acceptada perquè era massa "poc misògina" per a aquells temps. Però, si l'analitzem des del punt de vista actual podem trobar molts aspectes masclistes dels que jo he agarrat els més interesantsi els he explicat.
En conclusió podem dir que és una història misògina, però que no pretenia ser-ho.